viernes, 13 de noviembre de 2009

SENTIR QUE....

Me tienta.... progresar

Temo.......caer
Me motiva......subir
Me gusta.....tocar
Me da fuerza....el reto
Odio...rendirme

Me encanta......el vacio
Me templa.....el silencio
Anhelo.........el olor
Me apasiona....escalar


Y soy feliz......... cuando comparto todo esto contigo.

16 comentarios:

TRanki dijo...

hahah...

Bones floretes.

tots ho sentim igual, encara que a la nostra manera...jo diria :

FANATISME A DESTSAJUUUU,

ROSBUN A MUELTEEEE!!!

PERULLACO A SACOOOOOO!!!

BUAH COM MOLA AIXÔ de TREPARRRRRR

i parides més aviat burdes i poc poètiques...

Per això s'agraeix un "momento rosa" com aquest, de baixar revolucions i mirar endins, a veure què hi ha..i perquè..

SALUT BOWS, rocklove is in the air...

PD: ¿"COPTIO"?, qui collons es deu inventar les paraules de verificació? hi ha un loc de treball de "inventor de verificador de paraules?
hehehe

susi dijo...

Uri!!! has de venir al plafó bow! fa una setmana que hi vaig mati i tarda i ja no tinc mans ni braços...

aquesta nit no he pogut dormir de mal que em fan els braços, i ahir vaig escriure aquest post en un moment de reflexió, perque despres d'aquesta setmana, m'esta passat algo que no m'explico...

el meu primer pensament quan obro els ulls al mati es escalar
durant tot el dia no puc deixar de pensar en com guanyar força, quines vies farem el proper finde,
els colorins del plafo, la trave groga, la trave lila....
i quan dormo somio que trepo.

diooosssss quin estres!!!!!!!!!!!!!!!

vinga bixo, animeuvos un dia i ens feu una visit als de la plana

com diu un bon amic meu: ale, ale a escalar!!!
;)))

LETICIA dijo...

m'ha agradat molt! quines fotos! i qué guapa que estàs! Ets un sol!!! t'estimu!!!!!!!

susi dijo...

LETIIII !!!! jejeje si no em fessin tan de mal els braços t'estrujaria ben fort amb una abraçada!!!! un petonet guapa!!!!

Marieta dijo...

jolín, què bonic! Ets tota sensibilitat ;)

Ferran Guerrero dijo...

Aixo, es molt bucolic i pastoril, plorare.

Estic sensible.

La teva obsessio es a causa del fanatisme i la bona companyia que tens al teu costat, tot esta en harmonia, aprofita-ho, aixo solament passa una vegada a la vida.

Us dec un sopar a casa meva, als dos, gracies per tot el que heu fet, que no es poc.

Una abraçada i ens veiem a la tarda.

susi dijo...

Ferran.. nosaltres sentim aquest projecte i el vivim com vosaltres, per això ho defendrem a muerte.

oleoleoleoleoleole sopar amb cuina de la petita vegana!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

TRanki dijo...

hehehe...

NI GRIP A ni polles...el verdader virus ( i ben bo) el duem ja a la sang...

tranki que en uns mesets el dolor jaserà pler i quan tanquis el bloqueig fins el bíceps fliparàs de com d'al.lucinant pot ser PASSEJAR per l roca...la ingravidesa és màgica.

No és obsessió...és plaer absolut...sense exagerar però objectivament...

ah..i el BON FLOW és potser elq ue enganxa més. la llibertat i el compartir èxits i il.lusions,sense coompetència, sempre amunt!

saluteeee

PD: Knieirea...quines paraules més estranyes que s'inventa el de les paraules de pas...

Oriol dijo...

eiii Amor meu....

M'ha encantat aquest post...
Amb tot... jejejje...
quan he vingut a veure't per llegir-te...
i besar-te...
era tan aviat...
que encara no tenies aquest post penjat! ;)

QUO ...Ara si, jejeje, ...Ara ja puc comentar! Smuaks.

susi dijo...

Uri... ets un kapoll jajjajajaj

jo tb ttimu, xo ets un kapoll

Pekas dijo...

Un post preciós... de debó....

( eso si... opino com tú respecte al Ori... ;-))))

Ens veiem aviat de nou.. ;-)))

Lai dijo...

:))) uuuahhhuuuuu ohhhhhhh
i tant que sí, a vegades no és tant que escales sinó amb qui ho escales... compartir-ho és bàsic (al menys per mi), et fas còmplice d'un somni i repte comú...
i la ingravidesa és una de les altres coses q enganxa... el pensament 0, concentració extrema en el moviment, en flotar... :) a mi això em passa poc, la veritat.. i cada vegada menys, cada vegada això de trepar està més massificat... imagino q tmb és x això q no m'acaba d'nganxar l'esportiva.
Ahh i lo del dolor, no els creguis... :P el mal no passa... al final sempre vols més, i més... al final t'acostumes... (jo encara estic en procés)...
És envejable aquest fanatisme i il·lusió, jijiji BOOOUAAAAA!!. Coincideixo amb en Ferran, q l'harmonia és bàsica i que ho aprofitis i gaudeixis molt!!

una abraçada!!

Pd: uri.. yedime!! jijiii kina palabros tu! :))

Anónimo dijo...

ets única!
una poeta,
una amiga,
energia pura,
bon rotllo,
bones vibracions,
tot orelles,
consellera,
divertida...
ets.... tu!!
smuak!

Anónimo dijo...

Encantat d'haver-te saludat ahir. A la petita vegana finalment no vaig poder.

Que per cert no fa ni un bloc en tota la pel.licula, no? :)

Però bé, espero poder escalar amb vosaltres i Ferran i Quo ben aviat, segur que trobarem el dia.

Records

susi dijo...

Laieta... ttimu nina!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

K: seria fantastic coincidir un dia... ara ja teniu els tlf!!! no hi ha excusa.
una abraçada!!!

susi dijo...

K: m'oblidava; si, la Laia surt en un bloc que va fer; deixemla correr la Laieta... jejejje ella ho negara, però jo sé que es una bowassa!!! forta, valenta i la meva millor amiga!!!!