i de mica en mica, la zona va creixent.
desde primera hora del mati, juntament amb en Xavi , la Laura , l'Uri i el super-taladro del Ferran ,tornavem a carregar quilos i quilos de ferros ( que no d'aigua... arrrrfffff) i ens encaminavem a la zona en la qual fa uns quants dies hi estem treballant.
impulsiva com soc, uufffffffff ....estic descobrint una nova vessant pacient que ha de tenir l'escalador (l'equipador), fins que arriba l'hora de gaudir dels fruits.
despres de mil esgarrintxades , un meco important ( meu, és clar), i patiments varis en l'aproximació ( friki que és una), la cosa comença a pendre forma... i com que no coneixem manera millor que les imatges per explicar la felicitat que sentim, penjem algunes fotos per tal d'autobabejar-nos....;)
arrivant a la zona .
amb la reunió top ja muntada.
patint sed, calor i defalliments varis....
catant algun resultat.
fotnt-li més canya!
Per fi una font... i per fi un glopet, O MOLTS!!!
Consequències vàries de l'aproximació.
mmmmm... Recompensa final a cal Manuel Saez!....
i cuidats com mai!!
11 comentarios:
nice climbing:)
Felicitats per les noves vies.
Per cert, a on esteu equipant ?
Salut i a tibar
Joan: gàcies; et contesto per correu.
salut!
Com ha anat el taladro????
Molts forats, mai l'he utilitzat en calcari, ja direu, felicitats, ja tinc ganes de pulir les vies, obriu cosetes dificils, va porfi.
Fecicitats per la faena...jejeje
jaja! carai quina crònica!! El bon flow surt de la pantalla!! Les fotos i les anècdotes molt divertides!! Per cert, em va encantar la vista sorpresa!! Per fí ens hem conegut! (encara que no vas conèixer la Laia al 100%!). Ja tinc ganes de tornar a coincidir... i si pot ser davant aquestes línies que heu obert!! Bona feina!
ferran: com ja saps, el taladro de preimera una abraçada bow!!! ( estic sommiant amb allo que vam parlar a casa vostra!!!!!)
pinxo: gracies!!
Laia: saveu que aqui teniu casa meva sempre que us vingui bé; hem de quedar un finde i us ensenyem tot això; segur que flipeu!!! un petonás guapa i cuidat molt!!!!
Wooooo… sí, sí, sí... És realment apassionant l’assavorir el fet d’armar Vida!!!! ... Apassionar-se per ella, amarar-se d’aquests milmilions de sentiments, descobrir-ne el cor, l’ànima… i amb totes les forces…creure que es pot fer… i vure-la!!
Quo ...a la recerca de més enclatges!
Esa otra vertiente.. la del equipador... quizás menos agradecida.. pero igual ( o más ) satisfactoria... :-)))
Salut i muntanyes.. ( ja direu per on paren aquests nous projectes.. ;-)))
pekas: sense dubte, ho compartirem. una abraçada!!!
Una abraçada desde les muntanyes veïnes... ;-)))
Publicar un comentario