desde primera hora del mati, juntament amb en Xavi , la Laura , l'Uri i el super-taladro del Ferran ,tornavem a carregar quilos i quilos de ferros ( que no d'aigua... arrrrfffff) i ens encaminavem a la zona en la qual fa uns quants dies hi estem treballant.
impulsiva com soc, uufffffffff ....estic descobrint una nova vessant pacient que ha de tenir l'escalador (l'equipador), fins que arriba l'hora de gaudir dels fruits.
despres de mil esgarrintxades , un meco important ( meu, és clar), i patiments varis en l'aproximació ( friki que és una), la cosa comença a pendre forma... i com que no coneixem manera millor que les imatges per explicar la felicitat que sentim, penjem algunes fotos per tal d'autobabejar-nos....;)
Per fi una font... i per fi un glopet, O MOLTS!!!
Consequències vàries de l'aproximació.
i cuidats com mai!!