A pesar de la previsión anunciada por la tele: Niebla constante y con densidades intermitentes moderado/fuerte, me llama mi maestro Uri proponiendo ir a Montserrat, puesto que hace días que tenemos una via pendiente, en la aguja de La Bitlla, dónde aprender a meter friends.
No lo veo mal, ya que hace días que está de un pesado que no veas “instruccionando” y preguntando la lección, y pienso: ¡Ah pues bueno!, si hay niebla… igual me pierde de vista por un rato y deja de darme instrucciones!! Juaaa.!
Asi pues, dicho y hecho, a primera hora de la mañana, nos dirigimos a Agulles, abriéndonos paso entre la espesa niebla, pajaritos, y algún que otro “meco” a causa de la humedad. (mío, por supuesto, jejeje).
Subimos a La Bitlla o eso suponemos dado que no se ve absolutamente nada.
Al llegar a la Reunión, el maestro Uri pregunta: Susi, ¿Has visto como he puesto de bien el Friend?
¿¿Qué friend Uri?? …
…
APUNTES de novatilla:
“… Es interesante escalar en días de niebla, (para que no se te vea la cara de circunstancias) cuando escuchas a tu maestro renegar de mil maneras mientras rapela a sacar un friend.
18 comentarios:
Aiaiai aquests friends que es perden!!...i ja saps el que diuen...mas vale instructor pesado que cien volando...o algo així...
Arreveure!
JAJJAJ Quimi: pobret Uri, si te una paciencia infinita jo no se com no desisteix d'ensenyar-me jajjaj,jo crec que és perquè es descollona amb els meus mecos en les aproximacions, diu que soc una friki total jajjjaj.
una abraçada.
No pot ser que perdis un amic, aixo es impagable, jajaja.
Agulles, fa molt que no hi pujo, algun cap de setmana hi havia fet de guarda perque el Harry marxaba, alla tinc oberta alguna via interesant al Cap del Guerrer, i algun proyecte per encadenar davant al cagadero, en un desplom que encara deuen penjar unes cintes meves ronyoses, el vaig fer fins la primera reunio i va quedar de 8b/b+ a veure si algun dia m'hi torno a possar i fins dalt.
Ja veig que tens radio, solament tenies que posar-hi piles, salut i tens sort de tenir mestres que t'ensenyant a col.locar caxarros aixo sempre es important.
Ens veiem per les parets.
Ferran: es que aquests amics no em conviden a birres, ni em riuen les gracietes... jajajjajj.
i si.. tinc el millor mestre. ;)
Felicitats per la lliçó ben apresa i per la sort de tenir un bon mestre; sort que compartim !
Veig que no us va ploure !
Per cert, el blog mooolt maco.
Apa, a escalar que són tres dies...
Andreu: alla era mes aviat boira ploranera, d'aquella que es cala als òssos; de fet vam arribar a la R1 i alla a sobre de no veure res, es va girar vent, amb la qual cosa vam decidir plegar.
a mi tambe m'agrada molt el teu blog.
salut!!
Ei
¿Boira pixanera? humitat? fred? vent? jajaj
Felicitats intrèpids! i bones fotos! (encara que sort que no s'us hi veu gaire) …Estic segur que un primer pla, delataria una patètica cara de patiment! jajajja
Uno que va con las llaves en el bolsillo! :)
hahah...recordo que LA PRIMERA tapia on vai enmarronar a la companya ( novietes...) va ser el gran diedre del Pedra i gairebé en hivern...vaya marron i que inconscient...fins als topes de roba i mig adormits per haver passat la nit " en vela"...
A uns 350 mts de la base treu el "camalot" del 3 i amb la resca que feia ( no es notava els dits) em mira amunt i em du "Ei Uriq ue se m'ha caigut això que nosecomesdiu, que sestirsisurt...!"
Gairebé se'm surten els ulls de les òrbites..però estava tant enamorat que simplement vaig tensar la corda i li vaig dir "tranqui bonica que no passa res, anem amunt que esta caient molt la temperatura i hem de sortir d'aqui...ja en compraré un altre..."..i ella tant traquila!!!!
Vam arribar al collet de la cova ja de nit i a molts graus sota zero...i a l cotxe molt i molt més tad després de rapel.lar i desgrimpar a les fosques, amb pedres caient, corda tallada..un dramilla dels que uniex...
Avui en dia a la que no em dóna corda ràpid tenim cada discussió de la òstia...!!!
FERRAN! Les cintes negres encara hi son ( crec)...Al cap del guerrer? Joer no les tenia controlades! Së que a la banda que mira al Setrill, sobre els MOntoya, hi ha un 7b i un 7c...són tews?
eii Tranki: es lo que tiene tar enamorat...tot es torna menys relevant, jejeje. salut!
al de las llaves en el bolsillo: fiiiiixat!! has encertat de ple lo de la cara de patiment, qualsevol diria que hi eres allà ;)
Ei guapi!!
Felicitats per l'estrena!! Telaaa, ja té collons començar un dia així! Fanàtica, que ets una fanàticaaaaa!!!
jejje Raquel: la veritat es que es una via molt xuli, i facileta; lo mes important: ens ho vam passar molt be!!!; lo mes xungui: que amb la fred, no me sentia els dits i em costava... pero bueno, la veritat es que allà on passen coses,( sigui boira, abelles o aproximacions que no s'acaben mai)allà hi som l'Uri i jo jejjeje. un peto wapissima!!
Quina motivació de post, quants comentaris, quant alguna vegada la meva companya la lio per anar a fer alguna via, sempre porto el jumar i un altre grigri.
Fa dos anys vam fer al nadal la CESA de la Momia, i al llarg de 6b, tela va patir moltissim , i a mes es molt baixeta, i la CESA te algun picat, cap problema una corda la fixo perque pugi amb el jumar i el grigri i per l'altyre l'asseguro.
Pero un friend que no el perdi que llavors torna acaminant fins a casa, jajajaja, no no, pero hem quedaria blanc.
Continua amb aquesta motivació.
Ferran: es que, ho fare més bé o més malament, potser mai tindre grau ni resistencia, ni potencia.. però m'es ben igual...hi ha alguna cosa a dins meu que em tira cap a les parets... aixi que... mentre no m'hi tiri de caps jejje per mi això d'escalar es una de les millors coses que m'ha regalat la vida.
salut!
Eh chiquilla, eso sí es empezar fuerte, Hehehe; Metiéndo hirrajos con Uri ya??!! Que Diós se apiade de ti!
Venga, en nada nos vemos en Penitentia!
Bss
Molt guapo el blog.
Moltes Felicitats i bones escalades
Albert
anonimo: mas que meter hierrajos es perder los hierrajos de Uri jajjajajajajaj.
Albert: moltes gracies per visitarme!! el blog és per compartir la meva ilusió amb tots vosaltres.
ueeee susi!!!
Que wapa aquesta renovació del blog reggae-style! jajaja!!!!
Una abraçada.
Quo ...fent recompte de Rurps pel finde.
Quo: rurps??? mira que hablais raro los escaladores.....jajjajajjajaj
un besssooo...
Publicar un comentario