És
lògic: El confinament, a la gran majoria, ens a "tocat" o com a mínim “afeblit” la musculatura o tendons i ha repercutit a tota
la complexa xarxa d’estructures fisiològiques adjacents o annexes
a les extremitats que tan estretament estan vinculades a l’escalada:
És
tracta d’assumir que malgrat el nostre nivell de força i tècnica
abans del confinament (i valgui això també per totes aquelles
persones que han cessat també de cop la seva activitat per qualsevol
altre raó) a causa del repós forçat, retornar de cop i volta a escalar amb mateixa
intensitat, ens fa altament susceptibles i candidats a causar fatiga muscular i/o lesionar-nos greument.
Sempre he dit que no hi ha escalador més vulnerable a la lesió que aquell escalador que després d'un període eventual de repós, encara manté tota la tècnica, o encara reté la memorització exacte d’uns passos apresos en un boulder, o se sap de memòria "els crux" exigents d'una via sigui de roca sigui de rocòdrom... Perquè? Doncs simplement perquè aquest escalador està “capacitat mentalment” de fer aquells passos d’elevada demanda d'energia física i elevada potència, però malahuradament, el seu cos, (sigui com sigui) no te ara la capacitat de resistir allò que la seva ment és capaç de visulaitzar perquè sempre sempre o abans ja ho ha fet o era capaç de suportar-ho.
Si em premeteu la broma, totes sabem que si algú ens fa un “Flash enemigo” ens farà caure perquè hem errat la presa, però per sort, això no ens lesionarà perquè en aquest cas, la caiguda serà principalment per defecte de tècnica o visulaització. Però sens dubte, retornar a una via o línea o problema d'escalada saben't-ne totes les seqüències o el flash, i acomplint-les forçosament pas a pas perquè ens les sabem de memòria... probablment el nostre cos ara no el pugui suportar fisiològicament, forçem... i lesionem! (és tan perillós o similar a entrar a una via potent sense haver escalfat... i ser hivern!!)
Tres mesos de confinament amb exercicis improvisats a casa (per molts exercicis que inventéssim aquests dies mimètics o simuladors del verdader medi d’escalada) no han fet treballar o exercitar les nostres extremitats tal hi com en la realitat de l'escalada es requereix. I tornar sense prendre un mínim de mesures o responsabilitats, és el què ha fet que ara ens haguem de veure tan sovint a la consulta. En fi:
Si ets fanàtic i saps que les ànsies et feran “apretar” més del que el teu cos és capaç d’assumir, vine per evitar una sobrecarga o lesió. Es tracta d’observar uns fonaments bàsics i incorporar-los a la teva rutina de forma preventiva. Fer fisioteràpia preventiva. I, siusplau, aquests dies evitar tornar a l'activitat forçant aquell “últim pegue” o aquell llarg de més, o aquell “moviment de més” que aquests dies (per inactivitat adquirida) et pot portar a una lesió just a la última hora de la jornada.
Fer una bona planificació i fer una reentrada a la temporada amb cura, ens permetrà encara poder gaudir de tot l’estiu amb bones aptitud. Pensa que un error ara, et fastiguejarà tot l’estiu, sigues prudent.
Susanna Vives- Fisioterapeuta i MTC d’escaladors.
Sempre he dit que no hi ha escalador més vulnerable a la lesió que aquell escalador que després d'un període eventual de repós, encara manté tota la tècnica, o encara reté la memorització exacte d’uns passos apresos en un boulder, o se sap de memòria "els crux" exigents d'una via sigui de roca sigui de rocòdrom... Perquè? Doncs simplement perquè aquest escalador està “capacitat mentalment” de fer aquells passos d’elevada demanda d'energia física i elevada potència, però malahuradament, el seu cos, (sigui com sigui) no te ara la capacitat de resistir allò que la seva ment és capaç de visulaitzar perquè sempre sempre o abans ja ho ha fet o era capaç de suportar-ho.
Si em premeteu la broma, totes sabem que si algú ens fa un “Flash enemigo” ens farà caure perquè hem errat la presa, però per sort, això no ens lesionarà perquè en aquest cas, la caiguda serà principalment per defecte de tècnica o visulaització. Però sens dubte, retornar a una via o línea o problema d'escalada saben't-ne totes les seqüències o el flash, i acomplint-les forçosament pas a pas perquè ens les sabem de memòria... probablment el nostre cos ara no el pugui suportar fisiològicament, forçem... i lesionem! (és tan perillós o similar a entrar a una via potent sense haver escalfat... i ser hivern!!)
Tres mesos de confinament amb exercicis improvisats a casa (per molts exercicis que inventéssim aquests dies mimètics o simuladors del verdader medi d’escalada) no han fet treballar o exercitar les nostres extremitats tal hi com en la realitat de l'escalada es requereix. I tornar sense prendre un mínim de mesures o responsabilitats, és el què ha fet que ara ens haguem de veure tan sovint a la consulta. En fi:
Si ets fanàtic i saps que les ànsies et feran “apretar” més del que el teu cos és capaç d’assumir, vine per evitar una sobrecarga o lesió. Es tracta d’observar uns fonaments bàsics i incorporar-los a la teva rutina de forma preventiva. Fer fisioteràpia preventiva. I, siusplau, aquests dies evitar tornar a l'activitat forçant aquell “últim pegue” o aquell llarg de més, o aquell “moviment de més” que aquests dies (per inactivitat adquirida) et pot portar a una lesió just a la última hora de la jornada.
Fer una bona planificació i fer una reentrada a la temporada amb cura, ens permetrà encara poder gaudir de tot l’estiu amb bones aptitud. Pensa que un error ara, et fastiguejarà tot l’estiu, sigues prudent.
Susanna Vives- Fisioterapeuta i MTC d’escaladors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario